dilluns, 29 d’abril del 2013

Anna Maria Villalonga



Tot i que sovint he passejat pels jardins de la Universitat, feia molts i molts anys que no entrava en una facultat. Els passadissos de les facultats no fan aquella olor intensa de les escoles de primària però alguna cosa a les pituitàries em recorda els anys joves. Busco el seu despatx en un silenci de laberint.

L'Anna Maria és una persona expansiva. Me la imagino perfectament fent classe en aquelles aules. Ella diu que els professors fan una performance diària, hi estic d'acord. La seva entrevista és la primera d'aquesta sèrie en què m'he vist forçat a retallar minuts, i tot i així és la més extensa.

Vaig conèixer el seu blog sobre novel·la negra, que a molts ens ajuda a l'hora de conèixer i de triar en el laberint de les novetats editorials. Cordial, extrovertida, la vaig saludar en directe per primer cop un estiu, a la porta de la llibreria de la Barceloneta Negra i Criminal, com no podia ser altrament.

El dimarts dia 16 d'abril, quan sóc altra vegada al carrer després d'entrevistar-la, recordo de sobte que avui és el seu aniversari. Això em passa tot baixant per la Ronda de Sant Antoni, que sempre m'ha semblat l'escenari perfecte per a una novel·la de detectius.




Enllaços als blogs de l'AMV:
l'ombra del crim
El fil d'Ariadna (II)
El racó de l'Anna

dilluns, 22 d’abril del 2013

Mactar Thiam Fall


Dissabte, 20 d'abril a les 6 de la tarda. Bufa el vent des de la Mola i aireja tots els carrers de Terrassa. A la matinada ja el sentia xiular. S'endu volves de pol·len que aniran lluny, qui sap on. Creuaran camins i carreteres, rius, autopistes, torrents. Hi ha arbres que creixeran riera avall i que potser seran feliços allà. O potser s'enyoraran del camp d'on van sortir. No ho sé... I mentre pensava en aquestes coses arribo al lloc de la cita amb en Mactar.

La comunitat senegalesa ha organitzat una trobada. Mentre els adults parlen de coses importants, els nens i les nenes corren i riuen, i xuten la pilota al vestíbul fins que la responsable del local els renya.

Per una d'aquelles casualitats casuals, em va arribar un dels documentals magnífics que aquest home ha rodat, i que aconsello molt de mirar (és tot just a sota de l'entrevista).

[Quan marxo, penso que m'agradaria conèixer més persones com tu.]








dilluns, 15 d’abril del 2013

Miquel


Mitja tarda del dimarts 9 d'abril. Fa sol i la primavera camina pels carrers. He agafat un tren que m'ha deixat a l'Arc del Triomf i llavors he pujat fins al davant de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, on m'ha citat en Miquel.

En Miquel em fa pensar en la lleugeresa, en aquella lleugeresa de què parlava Kundera. També penso en els escriptors que passejaven abans d'escriure, o potser després. Abans d'engegar la gravació parlem de l'escola d'avui i d'abans, de com han canviat els alumnes, les famílies i l'escola mateixa. Tenim la impressió que gairebé ningú no parla de pedagogia. No sembla que haguem evolucionat cap a un escenari millor.

Darrera nostre -i no sabria dir perquè no n'he agafat cap pla- hi ha el temple. Una icona poderosa del cristianisme però també del canvi i la transformació, de la mutabilitat. Admiro els homes que passegen, escriuen i fan fotografies. L'ordre d'aquestes accions no és rellevant. Abans en deien esperits lliures.

Quan acabem s'ha fet fosc. Llavors recordo que en Miquel m'havia demanat que el filmés al crepuscle, però aquesta càmera que tinc no sap gravar en el fosquet.



En Miquel du un blog que es renova cada dia (escriu abans o després de passejar?) i també en condueix un altre de fotografies. Si algú els vol veure els té aquí:
http://provisionals.blogspot.com.es/
http://fotofilies.blogspot.com.es/

dilluns, 8 d’abril del 2013

Enric H. March


Dilluns, 1 d'abril de 2013. Amb un gest de coqueteria que entenc, l'Enric es treu les ulleres abans de començar la gravació. La darrera vegada que ens vam veure estudiàvem Cou en un institut de Barcelona i teníem gairebé tota la vida al davant. El núvol del migdia esquitxa unes gotes disperses damunt del parc de la Ciutadella.
Després, a casa, em miro els minuts de video i hi descobreixo el verd de la vegetació i el vol dels mixons. A partir d'ara hauré de fer les entrevistes als parcs.

Trenta anys després del Cou, l'Enric és un home que passeja pels racons on les ombres de Barcelona oculten la ciutat i ens els explica. També se'n pot dir historiador. Una part del seu treball es pot seguir al blog http://enarchenhologos.blogspot.com.es/.

Ens acomiadem a la plaça d'Urquinaona i jo continuo fins a l'estació de trens que hi ha a la plaça de Catalunya. Pel camí em trobo una banda de músics de carrer que duen un piano amb rodes. M'hi aturo i intueixo que aquest New Orleans Old Style li agradaria. La història és una divinitat clàssica que bufa damunt dels nostres caps.


dilluns, 1 d’abril del 2013

Francesc Puigcarbó



Em reuneixo amb en Francesc Puigcarbó a Sabadell, les tres de la tarda del divendres vint-i-nou de març. No massa lluny d'aquí, al barri de Can Puiggener, la processó catòlica es prepara per sortir als carrers. Ens cobreix un cel gris, una pàtina d'argent llisa que amenaça pluja, però finalment només ens plou el pol·len dels plataners a la terrassa d'un restaurant libanès.

Aquesta és la segona entrevista d'aquest blog, i l'entrevistat és, sens dubte, un pioner i un dels degans del món dels blogs en català.





A través de l'enllaç al seu blog principal, es pot accedir a l'activitat d'un dels blogaires més veterans del panorama:
http://blocfpr.blogspot.com.es/