La falda de Montjuïc, el dijous 9 de maig a la tarda. Ens trobem sota el rellotge enorme, a la façana d'un hotel ple de turistes. A l'hora exacta. Enfilem cap a Montjuïc, tot i que ens impedeixen el pas perquè se celebra un fira de cotxes i cal fer marrada.
Vaig conèixer Miquel Fuster a través del seu blog i durant anys l'he seguit perquè els dibuixos i la història que explica em semblen tan extraordinaris com terribles. No hi ha mentida ni ficció, no hi ha metàfora, no hi ha girs estilístics. M'agrada la gent que té veu pròpia, i que només aquesta veu els explica.
Mentre anem pujant -buscant un banc per seure, tal com ell buscava bancs on dormir anys enrere- descobreixo el perquè del seu traç, aquestes ratlles negres que insisteixen i retornen, que guixen i ratllen el paper com talls, que se superposen i es creuen fins a formar figures, rostres.
Annex: El futur, Les Planes, etc.
El blog de Miquel Fuster: 15 años en la calle