dilluns, 13 de maig del 2013

Miquel Fuster


La falda de Montjuïc, el dijous 9 de maig a la tarda. Ens trobem sota el rellotge enorme, a la façana d'un hotel ple de turistes. A l'hora exacta. Enfilem cap a Montjuïc, tot i que ens impedeixen el pas perquè se celebra un fira de cotxes i cal fer marrada.

Vaig conèixer Miquel Fuster a través del seu blog i durant anys l'he seguit perquè els dibuixos i la història que explica em semblen tan extraordinaris com terribles. No hi ha mentida ni ficció, no hi ha metàfora, no hi ha girs estilístics. M'agrada la gent que té veu pròpia, i que només aquesta veu els explica. 

Mentre anem pujant -buscant un banc per seure, tal com ell buscava bancs on dormir anys enrere- descobreixo el perquè del seu traç, aquestes ratlles negres que insisteixen i retornen, que guixen i ratllen el paper com talls, que se superposen i es creuen fins a formar figures, rostres.


 

Annex: El futur, Les Planes, etc.

El blog de Miquel Fuster: 15 años en la calle

dilluns, 6 de maig del 2013

Joan Adell


Diumenge 21 de maig. De bon matí emprenc el camí de Blanes. Blanes és, decididament, un poble ple de referències literàries que em són molt cares. Molts capítols de Últimas tardes con Teresa, Roberto Bolaño... què més vols? Se'm fa estranya aquesta ruta: camí de les platges com aquests turistes europeus que em resulten insofribles.

En Joan m'ha citat al pàrquing de la Renfe, que queda una mica apartat del poble. Li vaig dir que solc desplaçar-me en transport públic. No pas per desconcertar-lo, finalment m'hi arribo en cotxe. Baixem caminant fins al passeig del mar. Les terrasses encara són buides i es pot triar el seient.

Joan Adell és un escriptor tardà, tal com ell mateix es defineix. Ha publicat una bona colla de títols i molts d'ells s'han endut premis. La conversa és llarga, i -com sol passar- els diàlegs més interessants no han estat gravats. No hi fa res, a mi m'agrada que sigui així. Una part de les coses que passen es converteixen en públiques, però és fantàstic que l'ombra amagui l'ombra.

En Joan i jo som de geografia i classe social diferents. Al blog i a ell els agraeixo reunions com aquesta. Et desitjo molta salut, Joan.