Em reuneixo amb en Francesc Puigcarbó a Sabadell, les tres de la tarda del divendres vint-i-nou de març. No massa lluny d'aquí, al barri de Can Puiggener, la processó catòlica es prepara per sortir als carrers. Ens cobreix un cel gris, una pàtina d'argent llisa que amenaça pluja, però finalment només ens plou el pol·len dels plataners a la terrassa d'un restaurant libanès.
Aquesta és la segona entrevista d'aquest blog, i l'entrevistat és, sens dubte, un pioner i un dels degans del món dels blogs en català.
A través de l'enllaç al seu blog principal, es pot accedir a l'activitat d'un dels blogaires més veterans del panorama:
http://blocfpr.blogspot.com.es/
en el fons, tots tenim la nostra petita part de vanitat. I mira que la meva és minsa, però tu, l'has coberta, has aconseguit que - cosa rara - em vegi a mi mateix. I, francament, m'he vist prou bé.
ResponEliminaSi et veus a tu mateix vol dir que me n'he sortit. Gràcies de nou.
EliminaCurta , curta l´entrada .Comprenc el format però ....
ResponEliminaEncertadisim el sr Francesc: la decrepitut sempre és preocupant . Aqui te un fustrat del saxo per acompanyaments de piano.
Gràcies , Francesc i Lluís per compartir vivències i moments. Salut !
Sí, trobo que és curt però de moment no hi puc fer més. A veure si amb el temps i una canya... I per no desentonar, confesso que jo hauria volgut ser pintor.
EliminaAlgun ocell em va dir que tu volies ser crític literari, potser l'ocell anava "torrat" però no sé perquè jo me'n recordo...
ResponEliminaAnims amb tot el que et proposis!!!
Crític literari? Mare de Déu, no!
EliminaUps...!! Llavors la que anava "torrada" devia ser jo...
EliminaSaluts!!!
La visión de la vida por quien la vive y la ha vivido, siempre es interesante. Para mi que esta disfrutando una segunda juventud, esta más valiosa que la primera, porque ya sabes donde te equivocaste y ahora no te equivocas, te afirmas.
ResponEliminaLo que me extraña es que no halla puesto en las cosas que más detesta, la estupidez.
Fue el primer blog en catalán al que entre y aunque tuvimos un par de "roces", del roce nace el respeto.
Lo que más me gusta es que no es un "picha floja", va de cara y eso yo lo aprecio mucho.
Se conserva muy bien, sera por el pan....
Un saludo a ambos y si le haces otra le dices que hable más despacio, que he tenido que ver el vídeo tres veces...
Pues espero que te sigan pareciendo interesantes mi selección de entrevistados.
EliminaMolt interessant, m'ha semblat curta, considerant tot el que fa i ha fet l'entrevistat, coincidim en el tema de la visió del futur i l'envelliment, deu ser l'edat. Ho penjaré al facebook que aquestes entrevistes mereixen difusió massiva.
ResponEliminaGràcies per la difusió, Júlia. Aquest blog seria molt petitet sense les vostres aportacions.
EliminaA mi també m'ha semblat curta. És molt interessant, i en la majoria de coses coincidim plenament, sobretot en la vellesa.
ResponEliminaM'hauré de plantejar la durada de les entrevistes, però els meus recursos tècnics són curts, també. A veure...
EliminaLa llargària jo la trobo molt bé. Curt així ens quedem satisfets encara que en volguéssim més, coses de les nostres contradiccions...
ResponEliminaDncs m'agrada que t'agradi la durada, perquè un dia d'aquests et proposaré d'entrevistar-te.
Eliminaaixò de les entrevistes t'està quedant molt be. Sempre havia volgut saver com era el Francesc perquè només llegeixo el seu blog i ara he satisfet la meva quriositat. endevant, estic esperant la propera.
ResponEliminaTot i que no ho he formulat així, crec que una de les funcions que podria fer aquest blog és desvirtualitzar una miqueta les persones que hi apareixen. per cert, Aris, m'interessaria saber qui suggeriries tu.
EliminaHome, n'hi ha uns quants: Borgo, Bereshit, lolita lagarto...les noies del Dr. readgood...
EliminaDoncs mira, un dels que anomenes està a la sala de post-producció...
EliminaJo apostaria per en Galderich i en Miquel
ResponEliminaApuntats...! I sense voler ser ortodox de la correcció política, caldria pensar en la paritat de gèneres...
Eliminadoncs Fátima Bañez, que té un bloc.
ResponEliminahavia pensat en la Fàtima, i li vaig escriure a la seva adreça: virgendelrocio@hotmail.es
EliminaMe encanto ver y oír a Francesc. Terminó como empezó, sin presentaciones y al final sin despedidas. Yo quería más jajajajaja. Es que yo no lo conozco personalmente. Tendré que viajar hasta ahí.
ResponEliminaUna buenisima idea hacer entrevistas a los amigos de los blogs.
Muchas gracias Lluis.
Un abrazo desde Portugal.
Flor
Flor, gracias por el comentario. Si viajas hasta aquí también puedes aparecer en una entrevista.
EliminaQuién sabe?? Ganas no me faltan. Y ser entrevistada me haría sentir una artista jajajajaja.
EliminaFrancesc arreglará todo contigo.
Pues ya lo sabes, Flor!
Eliminam'agrada el que em sembla que deu ser la idea d'aquest blog, la visió que cadascú té de la vida..del que podria ser i no és i d'allò que ha estat.. com ho sentim i vivim, i què en pensem...
ResponEliminad'alguna manera apropar-nos en la manera de viure i veure allò que per a cadascú és esencial, la vida..
no sé al final què és el que ens haurà dit més coses les paraules o les imatges, els gestos, la veu..
que segueixi doncs! a veure cap on ens porta..
Espero que aquesta idea arribi, i que sigui la suma de paraules i gestos la que digui coses. En fi, ho anirem veient...
EliminaJa li hem posat veu i cara al Francesc. Perquè, a banda de les coses que diuen i pensen, que una mica ja les sabem els qui llegim els seus blocs, la veu i la cara donen una altra dimensió al personatge. La durada del vídeo em sembla més que ajustada. És cert que podrien dir moltes més coses, però la funció ha de ser una altra que, segurament, no està definida del tot. Ho veurem amb el temps.
ResponEliminaCom que sóc un fill del constructivisme, crec que la funció d'aquest blog i d'aquestes entrevistes s'anirà definint entre tots i amb el temps. Espero que la propera entrada del blog (prevista per al dilluns 8 d'abril) també t'aportin alguna dada nova.
EliminaGenial! Interesentíssima entrevista! Enhorabona! Aquest blog promet!!
ResponEliminaTenia clar que algún dia hi hauria un encontre no-virtual entre l'univers Puigcarbó i l'univers Lluís Bosch i veig que s'ha fet realitat...
Com sempre,afortunadament, l'univers Lluís Bosch no deixa de sorprendre'm.
Me n'alegro de veure't aquí, Gabriel. I que t'hagi agradat. Gràcies per aquest "genial" que m'has posat, però és molt excessiu.
EliminaM'ha agradat molt, Francesc. Jo també penso que ens entendríem de seguida. Una abraçada.
ResponElimina