dilluns, 29 d’abril del 2013

Anna Maria Villalonga



Tot i que sovint he passejat pels jardins de la Universitat, feia molts i molts anys que no entrava en una facultat. Els passadissos de les facultats no fan aquella olor intensa de les escoles de primària però alguna cosa a les pituitàries em recorda els anys joves. Busco el seu despatx en un silenci de laberint.

L'Anna Maria és una persona expansiva. Me la imagino perfectament fent classe en aquelles aules. Ella diu que els professors fan una performance diària, hi estic d'acord. La seva entrevista és la primera d'aquesta sèrie en què m'he vist forçat a retallar minuts, i tot i així és la més extensa.

Vaig conèixer el seu blog sobre novel·la negra, que a molts ens ajuda a l'hora de conèixer i de triar en el laberint de les novetats editorials. Cordial, extrovertida, la vaig saludar en directe per primer cop un estiu, a la porta de la llibreria de la Barceloneta Negra i Criminal, com no podia ser altrament.

El dimarts dia 16 d'abril, quan sóc altra vegada al carrer després d'entrevistar-la, recordo de sobte que avui és el seu aniversari. Això em passa tot baixant per la Ronda de Sant Antoni, que sempre m'ha semblat l'escenari perfecte per a una novel·la de detectius.




Enllaços als blogs de l'AMV:
l'ombra del crim
El fil d'Ariadna (II)
El racó de l'Anna

20 comentaris:

  1. Una altra molt bona entrevista d'un blog que no coneixia perquè la temàtica no és la que més m'apassiona. Malgrat tot m'agrada veure com treus el suc a cadascú amb totes les seves diferències.

    ResponElimina
  2. Potser ara no toca dir una cosa així, però com que el punt en comú que existeix entre tots els entrevistats ets tu, ja he agafat el vici de passejar la mirada com tu passeges la càmera. És important també la mimesi que has aconseguit a partir de les preguntes comunes: em passa que poso especial atenció a les respostes. Bé, en tot cas, no coneixia l'Anna Maria ni el bloc (curiosament, sempre m'ha agradat la novel·la negra, però mai llegeixo res sobre el tema). I sobretot, m'hi he reconegut quan ha parlat del seu trencament amb la vida anterior, amb la diferència que jo guanyava una misèria. I sí que és expansiva, sí! :)

    ResponElimina
  3. Oh, ha quedat molt bé. Moltes gràcies, Lluís. Vaig xerrar tant. M'agrada també tot el marc de la Universitat, que sento tan meva. Encara trobo que no se'm nota massa l'expansivitat. Podria ser pitjor! Convido a tothom a visitar el bloc. I els meus dos altres blocs. El de cine (El racó de l'Anna) i el de literatura (El fil d'Ariadna II). M'encanta com vas desenvolupant el bloc. Enhorabona!

    ResponElimina
  4. Felicitats de nou per l'entrevista i la persona, aquest blog farà història!!!

    ResponElimina
  5. I m'agrada molt que aquí no hi hagi sorollets de fons que destorben l'atenció del visitant.

    ResponElimina
  6. Bon dia, m'ha agradat l'entrevista... Quina il.lusió m'ha fet. Felicitats i una abraçada


    MARTA VALLS

    ResponElimina
  7. Fantàstica entrevista! Anna Maria 100%. Felicitats

    ResponElimina
  8. Bona entrevista, en poca estona et fas una idea general del personatge entrevistat, el qual, en aquest cas, dona força joc. Felicitats a tots dos.

    IO

    ResponElimina
  9. M’ha agradat conèixer coses que no sabia de tu. T’han fet preguntes importants i has respost posant èmfasi en que el camí de la investigació i la recerca, per a tu son fonamentals. Has deixat ben clar que una de les teves millors qualitats és la sinceritat, ha estat bé que ho diguessis ja que no era faltar a la veritat, tot i que, els que et seguim, ho tenim ben clar. Pateixes pel futur de totes les persones joves i en particular per les que estimes. També has manifestat la teva preocupació per l’evolució del cinema català i has deixat anar un vot de confiança per la literatura negre que s’escriu a casa nostra. M’ha agradat molt veure’t en el teu àmbit universitari. Ha estat una molt bona entrevista que se m’ha fet curta. Des de les primeres paraules has posat en evidencia que tenies molt a dir però, per a mi, el més important és com ho expressa el teu tarannà espontani i càlid. També a quedat ben clar aquest reblar el clau tan teu fins a deixar la resposta ben precisa. Finalment, em quedo amb la sensació que, sempre, desprens als que et llegim o t’escoltem : la manca de temps per exprimir tot el que portaves dins. Enhorabona!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat aquesta entrevista perquè com diu Jordi Canals, sé coses que no coneixia. Estic d'acord gairebé tot el que dius. El que més m'agrada és el canvi que vas fer, jo també el vaig fer o com diria aquell "estamos en ello". Enhorabona!

    ResponElimina
  11. Una bona entrevista, i sense sorolls de fons de mainada o urbans variats. Hi ha gent amb la que t'hi entendries de seguida, l'Anna n'ès una d'elles. Em quedo en que el futur genera incertessa...

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots. Va ser una bonica entrevista. En Lluís és seguidor històric del meu bloc negre i, per tant, em va fer molta il·lusió poder respondre les seves preguntes. Voldria matisar (que no es veu aquí) que al final em vaig quedar més amb la docència que no pas amb la investigació. Per un senzill motiu (tot i que la investigació m'encanta) i és que em permet la interacció amb la gent. No hi ha res més gratificant que treballar amb els alumnes, sentir que fas per ells alguna cosa útil i establir una relació que, en molts casos, és per sempre.
    També vaig dir que m'agradaria saber cantar bé. Hehehehe.
    Com sempre, vaig xerrar pels descosits. Déu n'hi do la feina d'edició que ha hagut de fer en Lluís.
    Una abraçada a tothom. I endavant, Lluís, amb aquest bloc, que em sembla molt original i interessant.

    ResponElimina
  13. gràcies per aclarir el matís de la docència, anna maria. comences parlant de la investigació però al final sí que semblava que preferies la docència, "per un motiu que ja es veu", dius rient, però m'havia quedat amb les ganes de sentir l'explicació: esta relació amb els alumnes i sentir que fas per ells alguna cosa útil.

    m'alegro que poguesses trencar amb aquella vida que tant te disgustava i dedicar-te a una cosa que t'agrada i pel que penses que serveixes. això m'ha sorprès, esta consciència que expliques de les teues mancances i d'allò pel que penses que sí que pots ser útil als demés. també quan el lluís te pregunta quines coses canviaries, me sembla interessant que justament digues una cosa que encara pots intentar canviar, que no ho arracones en un passat de coses que ja no podràs canviar. molts voldríem a vegades no ser tan espontanis, tan expansius... però em sap greu que et dolgue ser sincera.

    m'ha sorprès que t'inclogues entre "els puristes del gènere" i que digues que a vatros, si és que realment sou un grup més o menys homogeni, no vos agrada el "costumisme", "si la senyora pepeta, la dona del policia, té un bebè i li canvia els bolquers quatre vegades al dia"... :)
    a mi que, d'entrada, no m'agrada especialment la novel·la negra, perquè tinc la impressió que des de la primera pàgina he d'estar quasi prenent nota mentalment o per escrit de tot el que va passant per poder anar lligant fils i no perdre'm, quasi et diria que ja m'agrada anar trobant "costumisme", potser per això que expliques, perquè ho fa tot més proper, incorporant lo misteri a la quotidianitat.

    una altra cosa que m'ha agradat és que parles del teu marit i sense donar-li les gràcies explícitament d'alguna forma li agraïxes que t'animés i t'acompanye encara en esta decisió de vida que et fa sentir més a gust amb tu mateixa, amb les persones amb qui estàs i amb el que fas.

    t'agradaria cantar "bé"? :) també està bé que plogue, dona :)

    ResponElimina
  14. Sense el meu marit, no ho hauria aconseguit. De cap manera. Això del purisme i el costumisme s'ha de matitzar més. No es tracta que no m'agradi saber de la vida dels personatges, però algunes d'aquestes novel·les nòrdiques es passen. La trama costumista no pot prendre més rellevància que la criminal. El gènere criminal de bon nivell, no admet res superflu. És llarg. Et convido a entrar al meu bloc i mirar algunes entrades on es tracten tots aquests temes.
    No lamento ser sincera. No entenc la vida si no és des de la sinceritat. Però això de vegades porta problemes. Mossegar-se la llengua de tant en tant pot ser útil!
    Gràcies per aguantar el meu rotllo.

    ResponElimina
  15. Ha estat una entrevista que m'ha encantat: natural, concisa, sincera, un tast per fer-nos-en una idea. La persona que t'ha entrevistat sabia el que es feia. FELICITATS! Ets i has estat l'Anna Maria. Només vull afegir que se m'ha fet curta.


    ResponElimina
  16. Jo també agraeixo tots els comentaris que heu deixat en aquest blog, i confirmo l'opinió de l'Anna Maria: va ser una entrevista molt agradable, que podia haver durat molts més minuts, seguríssim.

    Felicito a l'Anna Maria i els seus canals de difusió, perquè aquesta entrada del blog ha tingut un allau de visites...

    ResponElimina
  17. Ei, ara que acabo de veure el vídeo una altra vegada, m'adono que no vaig deixar cap comentari aquí. Deu ser perquè conec força l'Anna Maria. Tot i que el vídeo m'encanta, absolutament, és tant l'Anna Maria que conec que no m'ha sorprés. Ara bé, no havia vist mai el seu despatx a la universitat. Estic molt contenta que aquesta entrevista generi tants comentaris. Sol passar que quan es tracta d'ella plouen els comentaris. És un encant aquesta dona! I una activista literària de primera!

    ResponElimina