dilluns, 6 de maig del 2013

Joan Adell


Diumenge 21 de maig. De bon matí emprenc el camí de Blanes. Blanes és, decididament, un poble ple de referències literàries que em són molt cares. Molts capítols de Últimas tardes con Teresa, Roberto Bolaño... què més vols? Se'm fa estranya aquesta ruta: camí de les platges com aquests turistes europeus que em resulten insofribles.

En Joan m'ha citat al pàrquing de la Renfe, que queda una mica apartat del poble. Li vaig dir que solc desplaçar-me en transport públic. No pas per desconcertar-lo, finalment m'hi arribo en cotxe. Baixem caminant fins al passeig del mar. Les terrasses encara són buides i es pot triar el seient.

Joan Adell és un escriptor tardà, tal com ell mateix es defineix. Ha publicat una bona colla de títols i molts d'ells s'han endut premis. La conversa és llarga, i -com sol passar- els diàlegs més interessants no han estat gravats. No hi fa res, a mi m'agrada que sigui així. Una part de les coses que passen es converteixen en públiques, però és fantàstic que l'ombra amagui l'ombra.

En Joan i jo som de geografia i classe social diferents. Al blog i a ell els agraeixo reunions com aquesta. Et desitjo molta salut, Joan.




7 comentaris:

  1. Molt interessant! Per cert, ahir estava jo per Blanes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blanes abans de la temporada de platja em va semblar un lloc fantàstic...

      Elimina
  2. no el coneixia com a escriptot ni con a blanenc, o blandense que diuen en castellà. Una bona entrevista amb un bon personatge, veig que cada vegada les vas allargant.

    SALUT

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus, he perdut la por a superar els 10 minuts de gravació...

      Elimina
  3. Serè i optimista, cosa difícil de no ser davant del mar, amb la sensació que les coses són més o menys a lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també sento que l'entorn influeix en la visió de la vida, i és evident que un poble de costa ajuda més a veure les coses al seu lloc.

      Elimina